La Dent d’en Rossell, balcó insòlit sobre les Roques de Totlomón, el Freser i cap el sud la Vall de Ribes. Indret on el verd guanya sempre i l’ambient de muntanya s’imposa convidant a una escalada d’allò més gratificant. La Tardor és una bona via, que aprofita amb avarícia el que ofereix aquest pany de paret a voltes entapissat de molsa, trobant-hi passos exquisits, elegants i atlètics, i per descomptat la imatge més fotogènica.
- Via: La Tardor d’en Nebjeperura
- Zona: Dent d’en Rossell
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 200 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus. Reunions amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends, tascons i alguna baga
- Orientació: Est
- Valoració: ***
Aproximació:
Des de Queralbs prenem la pista cap a Fontalba; a l’arribar al darrer revolt estacionem el vehicle. Continuem a peu cap al sud-est, sempre al límit entre el bosc verd i el cremat. Arribem a un prat i continuem cap a l’est (no derivar al sud) fins que intuïm la paret. Aleshores la resseguim primer en pla i després en lleugera baixada entre blocs (alguna fita). En un moment donat trobem una corda fixa que ens ajuda a desgrimpar un ressalt i de seguida arribem a un coll evident. Des del coll seguim la feixa herbosa que divideix la paret fins al peu de via (clau amb anella i a hores d’ara un gran tros de corda).
-
- Primer llarg
-
- Segon llarg
-
- Tercer llarg
-
- Quarta tirada
-
- Imatge típica de la via, com anar a París i fer-se la foto amb la Torre Eiffel
-
- Darrer llarg
-
- Fi de festa
-
- Ressenya de la via
L1(V+)
Un sostre característic ens serveix per situar el peu de via, que s’inicia amb un curt diedre. De seguida continuem per unes plaques que ens deixen sota el sostre. Seguim la fissura diagonal amb bona ganda i protegida amb claus amb algun pas més fi. De seguida afluixa i ens situem sota una mena de curta xemeneia que superem per arribar a la reunió. 50 metres, 8 claus i dos parabolts.
L2(6a)
Recte amunt per terreny vertical amb el tram clau protegit per un parell de pitons. Esquivem un sostre flanquejant cap a l’esquerra per una placa i continuem amunt per un tram de fissura molt bonic i atlètic que haurem de protegir. De nou esquivem un sostret cap a l’esquerra (pont de roca) i continuem per terreny més senzill fins atènyer un jardí i la reunió. 55 metres, 6 claus, un parabolt i un pont de roca.
L3(V+)
Pugem per un diedre bastant llis fins atènyer un clau que indica que hem de marxar a l’esquerra per esquivar el sostre. Quedem situats en un petit relleix, superem un nou tram vertical aprofitant les preses del blocs de la dreta per de seguida flanquejar a l’esquerra i continuar per una nova fissura. El tema es suavitza de manera gradual fins la reunió. 40 metres, 3 parabolts i 2 claus.
L4(V+)
Flanquegem a l’esquerra fins poder superar el desplom mercès bones gandes (moment kodak). Continuem per terreny molsós i superem un darrer extraplom per entrar a la reunió. 25 metres, 2 parabolts.
L5(6a)
Flanquegem a la dreta fins atènyer el primer bolt. Continuem amunt per placa primer i per una fissura després, que ens deixa sota una altra d’horitzontal, que guanyem amb passos elegants. Un cop superat aquest darrer tram, que a més és brut de molsa, marxem un xic a la dreta per atacar un bonic desplom, de presa més que generosa i ben protegit amb un parabolt. La darrera reunió és de dos claus. 30 metres, 3 parabolts, un espit i un clau.
Descens:
Continuem amunt fins que trobem el camí que hem pres per l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Escalada variada, amb algun tram sensacional.
- Roca molt bona en general.
- Entorn d’alta muntanya.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram puntual molt molsós.